gent ja hauien deſconfits tots los turchs e apreſonat lo Rey de Egipte que ſtaua combatent de vna verdeſca axi nafrat com ſtaua. Com los turchs veheren los creſtians dins, tots ſe tingueren per perduts. Com lo Marques tingue lo Rey pres trames a dir al Capita que vingues per degollar ſon enemich lo Rey de Egipte. E lo Capita reſpos que per coſa en lo mon ell no mataria home qui fos pres. Sabuda per lo Marques la reſpoſta del Capita pres al Rey per los cabells e paſſa li lo coltell per lo coll. Apres que la ciutat fon preſa trobaren la molt ben prouehida de moltes vitualles. Dix lo Marques: Senyor Capita, puix Deu nos ha feta gracia que hauem vençuda la batalla e preſa aqueſta ciutat, açins porem fer forts, car poſat cars los enemichs nos vingueſſen al deſſus deſtapant les cequies e laygua vaja ſolta per los camps, no es home en lo mon hi puga entrar, e ſiy entren quen puguen exir: e ſi ells hagueſſen hagut temps de poder lançar laygua james la haguerem preſa, car yo quiu ſabia per eſſer mia la ciutat, trameti la major part de la mia gent per guardar les cequies. Dix lo Capita: Digaume, Marques ſenyor, com perdes aqueſta ciutat puix tan fort es? Yous dire, ſenyor, yo la comani a hun home de poca condicio, e fiu lo caualler, e dona li prou de mos bens, joyes, robes, muller e caſa: e com ſabe que los turchs hauien preſa la ciutat de Bellpuig, qui ſta luny de aci quatre legues hon ſes ara retret lo Solda ab tots los ſenyors
