Eſtigueren en aqueſtes rahons parlant del Emperador com anaua recobrant viles e caſtells: deliberaren alli dauant la Princeſa que lendema per lo mati anaſſen lla hon era lo Emperador, lo qual hauia .iij. dies que combatia vna ciutat e no la podien pendre. Dix la Princeſa: Axi done Deu honor al ſenyor Emperador que ſi voſaltres partiu per anar lla hon ell es yo no reſtare que noy vaja. E feu portar alli lo ſeu preſoner, e dix: Penſau voſaltres que encara que yo nom ſia trobada en les forts batalles axi com feu voſaltres, que yo no ſapia apreſonar de noſtres cruels enemichs? E ab aqueſtes rahons ſe leuaren e anaren a ſopar. Mas la Princeſa menja molt poch aquella nit, car en la viſta de Tirant fon tot lo ſeu repos. Lo Duch ſe pres a rahons ab la ſenyora del caſtell e ab la Viuda repoſada recitant los les batalles que hauien hagudes e la viƈtoria que per ma de Tirant hauien obteſa, dient moltes lahors dell. E la Viuda repoſada ſtaua molt inflamada en la amor de Tirant, mas no goſaua manifeſtar la gran dolor e penſament quen tenia per ſa honor: e del penſament moltes voltes ſe venia a ſmortir. La Princeſa dix al Duch sis volia venir alli a ſeure. Reſpos que apres hi anaria com alli ſtigues a rahons ab aquelles ſenyores. Stephania ſtaua prop de la Princeſa quant ella dix a Tirant les ſeguents paraules: La proſpera fortuna ha manat a mi que vingues no per delit que tingues de veure batalles, mas per deſig de veure aquell qui ſenyoreja
