Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/272

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
268
Tirant

ma libertat. Lo menyſcapte gran quen mi era no trobant via ne manera que a ma paſſio remey pogues donar, penſi un gran defalt ab que reparar me pogues, e ab fengides paraules decebi mon pare ſots zel de amor filial: ja per aço als entenents no penſeu ſia tolt lo ver juhi que ignoren la cauſa de la mia venguda, pero yom ſo condemnada per exemple de virtut per dar hun poch de repos ſi pot eſſer dit en vida doloroſa a la mia penſa, pero la temor que yo he del mal es menor que la ſperança: e la ſperança que yo he del be es menor que la temor, e ſon me oblidats los mals quem ſon ſeguits per cauſa voſtra. E totes les coſes ſon viſtes per la fi, e aquella moſtra que pot fer e que val, e la gloria que donar pot ſegons les obres. A tots es manifeſt tal batalla com la voſtra jas traƈtaua, car ſi nou fes encara que yo volgues tant errar, amor e ſa merce me defendra tant fallir. E perço dona a mi licencia de venir a veure tot lo meu be, e calla e no dix mes. Lo paſſat mal, dix Tirant, no es res per a mi en ſtima de aqueſt que ara a mi turmenta, car paſſe dolor mes que james no ſenti, que de tot en tot vinch als ſtrems en punt de perdre lo ſeny o de deſeſperar, com veig la ſtrema bellea que la celſitut voſtra poſſeheix que excelliu totes les dames del mon, aço me ha forçat tant amaruos: e conexent en la majeſtat voſtra compliment de totes les virtuts, ſtich admirat com pot eſſer que la alteſa voſtra tinga hun tan gran defalt, parlant toſtemps ab venia e per-