Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/281

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
277
lo Blanch.

deuria la virtut voſtra penſar que lo queus he ofert aumenta la honor voſtra, e deurieu eſſer content e no recuſar per yo eſſer donador e vos rebedor: yous he conſeruat aquell bell do de fortuna que tots los homens van per tot lo mon çercant, ço es honor e profit, per lo qual ſi ſens fiƈtio parlau no deueu eſſer tan deſmenjat que nou degau acceptar. E ſi per ventura voleu que la gent cregua que aço ſia per premiar vos de la honor e benefici que fet me haueu, no tingau tal error, car encara la opinio de les gents e dones e donzelles ſta encara morta: e per vos no voler acceptar lo que tan amplament vos he ofert vinch a penſar que la voſtra virtuoſa perſona de mis vol partir. No placia a Deu, dix Tirant, que yom partis de la majeſtat voſtra durant lo temps de la neceſſitat: pero ſenyor, puix tant me força la majeſtat voſtra yo acceptare lo comdat, e per aquell vos fare homenatge de feeltat: e per quant Diafebus mes parent tant acoſtat, e ço que es ſeu es meu e lo meu es ſeu, ell pendra lo titol de comte. Quem fa a mi, dix Lemperador, puix yol vos haja dat e vos acceptat, quel venau ol doneu a quius ſera plaſent? Lauors Tirant ſe lança als peus del Emperador, e beſa li lo peu e la ma per la gracia que feta li hauia. Dix Lemperador: Dema aturarem açi, e farem la feſta de Diafebus, e darem li lo titol de comte e lofici de gran Coneſtable. Perço, ſenyor, ſuplich a la majeſtat voſtra dema ſiau noſtre conuidat ab la ſenyora Princeſa