e totes les dames. E de tot aço Diaphebus no ſabia res. Lo Capita ſe parti del Emperador, e dona orde ab lo ſenyor de Maluehi de hauer molts pagos, capons, perdius e gallines per a lendema: e feren coure molt pa e hauer totes les coſes neceſſaries. E Diafebus ab altres cauallers que venien de fora del caſtell veu a Tirant que anaua tot afaenat vers ell, e dix li: Coſi, que es aço que ab tanta preſſa anau? hay noua de enemichs? No, dix Tirant, mas anau a la cambra del Emperador e beſau li lo peu e la ma, perço com vos ha donat lo comdat de Sent Angel e lofici de gran Coneſtable, e yo fare aci adobar les coſes que ſon neceſſaries per a la feſta de dema. E Diafebus ho feu axi. E apres ana a la cambra hon era Stephania ab les altres dames, e caſcuna li demanaua vn ofici per al comdat o per a la guerra, burlant ſe axi ab ell. Ixque la Princeſa, y ell fon preſt agenollat e beſa li la ma de la gracia que lo ſenyor Emperador feta li hauia, e la Princeſa li dona en hun mocador deu milia ducats que hauia meſos, e dix li: Lo meu germa, preneu aço, e prech vos que fins ſiau en la voſtra cambra nou regonegau, e de aço vull ſeguretat de vos. E ell li dona la fe que faria tot lo que trobaria per ſcrit. Diafebus ho pres, e ſentia lo pes, mas no preſomia lo que era. Partis de alli e ana ſen hon era Tirant, e dix li: Puix yo he beſat lo peu e la ma al ſenyor Emperador, e la ma a la excelſa Princeſa, ben par que ſia raho, puix vos me ha-
