Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/286

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
282
Tirant


CAPITOL CXLVI.
La reſpoſta que feu la Princeſa a Tirant.


L

Es lagremes ſon ſcampades a vegades ab raho, a vegades ab engan: e la tua demanda es molt greu e amarga per a mi, car tu demanes coſa que nos pot nis deu rahonablement fer, car de mal principi no ſen pot ſeguir bona fi. Si penſaues la tua honor e la mia, em volies lo be quem dius, no treballaries ab tanta infamia per a tu e vergonya per a mi. Per que tant preſt te cuytes, que les tues meſſes encara ſon erba? e gran follia ſeria poſar a la fortuna lo que not pot fallir. Lo Emperador ſe acoſta a ſa filla, e ella no pogue mes parlar, e poſa la en rahons, e parlant de moltes coſes ſen tornaren al caſtell. Lendema per lo mati lo Emperador volgue digueſſen la miſſa en mig de vna gran praderia, e volgue que Diafebus ſtigues en mig dell e de ſa filla. E dita la miſſa lo Emperador li poſa lo anell en la ma el beſa en la boca. Apres tots los trompeters comenſaren a ſonar molt fortment, e hun rey darmes dix en alt cridant: Aqueſt es lo molt egregi e virtuos caualler comte de Sent Angel e gran Coneſtable del Imperi grech. E fet aço començaren les dances e feſtes, e la Princeſa tot aquell dia no feu ſino dançar ab lo gran Coneſtable. Com fon hora de dinar lo Emperador feu ſeure al gran Coneſta-