ble a la part dreta, e los Duchs seyen a la part ſineſtra, e la Princeſa en dret del Coneſtable. E Tirant ſeruia de majordom, perço com ell feya la feſta. En altres taules menjauen les donzelles: en dret delles menjauen los barons e cauallers: apres tota la gent darmes, e tots quants preſoners hi hauia tots menjauen aquell dia en taules per que honraſſen la feſta: fins als rocins volgue Tirant que en aquella hora tots menjaſſen ciuada meſclada ab pa. Com foren mig dinats Tirant pres los reys darmes, herauts e porſauants, e donals mil ducats en reals, e totes les trompetes anauen ſonant, e vengueren dauant la taula del Emperador e cridauen: Largueſa, largueſa. Apres lo dinar fon feta la collacio de molts confits de çucre. E caualcaren tots armats ab les banderes del Coneſtable corrent lançes dauant Lemperador, e feren hun bell fet darmes ſens fer ſe mal, e axi anaren fins al camp hon ſolia ſtar lo Solda, e ab molt gran alegria ſen tornaren. Com los paregue hora de ſopar en aquell loch mateix feren la feſta, la qual fon molt ſingular, e foren tots molt ben ſeruits de moltes e diuerſes viandes. Tirant tot aquell ſopar axi com ſeruia ſtaua ab la cara molt triſta: la Princeſa lo feu acoſtar prop della, e dixli a la orella: Digaume, Tirant, quina es la pena e mal que paſſau, que la voſtra cara ho manifeſta, que tota la tinch yo ſobre los meus ulls? digau mo, yous clam merce. Senyora, tants ſon los mals que comport que nos porien ſtimar, ni
