Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/332

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
328
Tirant

que yo hagues a dexar lo noble exercici de les armes ab la honor enſemps, e no volria la mia libertat encatiuar en poder de vna donzella ſtranya. E tal caualler com aqueſt portaua deuiſa de virtut en ſa companyia: axi volria yo que vos feſſeu. E ſera forçat la voſtra perſona ſoſtenga dans e congoxes ab tanta perdua de voſtra honor, ſius aconortau de aquella: mas juſta eſcuſa no teniu per al quem haueu ofeſa, perque los homens enuejoſos de noſtra proſpera fortuna de lur poder perdeſſen la conexenſa, pero la gran ſtima noſtra egualment perdent fa aduerſa noſtra fortuna. E aço nou dich a fi per dir paraules quius enugen, ſino per la erra dels voſtres mals en los quals perſeuerar voleu. E venint al que vull dir, e gracia de vos obtenir pore que no vullau perdre la honor e fama per cauſa mia, car los bons cauallers vos incriminarien de deſleal e afeminat, e a mi de engan, car dirien yo eſſer ſtada enganadora de les voſtres forces e virtuts. Perqueus placia voler mirar los nobles fets dels cauallers antichs, com lur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau los fets de Salamo com fon cap de la ſauieſa del mon, e per dona fon idolatre. Mirau Samso qui de fortalea auança tots los del mon, e tenint la virtut ſua en los cabells, e per dona fon enganat quel ginya li digues en que ſtaua la ſua gran virtut, e dix loy, e tan preſt com li hague tallats los cabells lo poſa en mans de ſos enemichs, puix hague perduda la força. Mirau al rei Dauid com lin pres: e a