noſtre pare Adam qui volgue paſſar lo manament de Deu per menjar del vedat fruyt. Mirau Virgili qui fon tan gran poeta com fon decebut per vna donzella quel feu ſtar penjat dins hun coue vna nit e hun dia a viſta de tot lo mon, per be que la venja quen feu fon molt gran, pero ell reſta ab ſa vergonya. Mirau Ariſtotil e Ypocras, grans philoſofs, tots foren decebuts per dones: e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat. Que ſabeu vos yo ſi ſo fornida de tanta aſtucia com aquelles, e queus moſtras molta amor e voluntat fiƈta fent vos variar lo voſtre bon enginy e ſentiment? o que fes demoſtracio perço que vos vencedor de batalles tornaſſeu tot lo noſtre Imperi en libertat e en noſtre domini? Mirau, Tirant ſenyor, que fareu, e no vullau amar tant a altri que encatiueu la voſtra honor e fama, e vullau perdre la gloria de tantes viƈtories que haueu obteſes e podeu obtenir. Perque no es bona coſa que per vna donzella vullau perdre tant de be: e ſeus ben dir que no es mes ſecreta coſa en lo mon com es lo cor de la donzella, perço com la lengua rahona lo contrari del que te en lo cor. E ſi vos ſabieu la vil pratica de noſaltres, no es home en lo mon quins degues res ſtimar ſino per la gran magnificencia de voſaltres, perço com es natural coſa los homens amar a les dones: empero ſi voſaltres ſabieu los noſtres defalts nons deurieu james voler be, ſino que lo apetit natural quius força que no guardau dret ni enues, per que us prech
