Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/334

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
330
Tirant

per lo molt be queus vull, que no ſia dona ni donzella queus puga fer errar. E no ſabeu vos que dix aquell ſaui Salamo? .iij. coſes ſon a mi dificils de conexer, e la quarta no puch ſaber: la via de la nau en la mar: la via del ocell en layre: la via de la ſerp en la roca, e la via del joue en la ſua jouentut quina ſera. E ſon los verſos aqueſts:

Quant en la roca veuras lo pas de la ſerpent,
De la dona ſabras tot ſon enteniment.
Hom no ſab laucell volant hon ſe poſara,
Nil fat del joue ſi bo o mal ſera.

Perço dich a vos, Tirant, que dexeu ſtar amor e conquiſtau honor: nou dich perque la lexeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra es forçat que hom ha de ſoferir treballs e congoxes. E mirau los romans qui del mon hagueren monarchia, car dreta virtut de cor proceheix de ſauieſa: e tot lo que he dit dels aƈtes glorioſos que han fets encara la tinta no es exuta, pero ab tot no contraſtant que yo diga que aneu, no reſta la mia anima non paſſe grandiſſima dolor per los perills grans quen les armes ſe coſtumen ſeguir, perque ſupplich a la inmenſa bondat de Ieſuchriſt queus done honoroſa vida, e paradis apres la mort, perço com lo altiſme Deu e Senyor ha manat e vol que totes les coſes del mon ſien ſubjeƈtes al hom com a majors e millors en dignitat e excellencia, car yo veig la voſtra proſpera perſona en durment y en vetlant de totes coſes eſſer vencedora: e par me a tot mon ſeny que