a la mageſtat voſtra li plau ſaber de que parlam, noſaltres parlauem de aqueſts embaxadors com han tenguda tan folla preſumpcio en demanar que la ſenyora Princeſa ſia muller de vn perro fill de ca que ha renegat ſon Deu e ſenyor, no renegara a ſa muller ſi la te? cert ſenyora, ſi fara: e com la tingues en la ſua terra e li donas mala vida, qui ſeria aquell que la defenes ni li pogues ajudar? a qui recorreria ni demanaria ſocors? a ſon pare? nou pora fer, que la ſua edat no loy conſent. Si la demana a ſa mare ja molt menys, que temor tendra de paſſar la mar tremoloſa ab tanta dolor com les dones la goſen paſſar. Daltra part, qui poria vedar que algun turch per força no faſſa a ſa voluntat de la excellencia voſtra, e per vna ſenyora ne perdriem dues? Com pens en aqueſtes coſes la mia anima plora gotes de ſanch, e freda ſuor gela tot lo meu cors, e ſols lo hoir ofen tant les mies orelles, que deſige ans morir que veure hun cars tan nefandiſſim de amar mes hun moro renegat que hun caualler de la ſua terra: coſa vergonyoſa es daci auant parlar ne mes, ſino que deſige que la mia anima fos en lo repos celeſtial, e lo cors fos en la foſſa. No tarda la Emperadriu ab animo ſforçat fer principi a hun tal parlar per dar conort a Tirant.
