Na cauſa quis mena injuſta e ſi dona ſentencia falſa preſt es reuocada. Aqueſts embaxadors venen ab la maleſa al dauant, e volrien fer ſon joch taula. Dexau fer e tenir al Emperador ſos conſells, car yo e ma filla ho tenim de fer, e qui compte ſens loſte dues voltes te a comptar. E perço, Capita virtuos, puix yo veig vos conexeu la raho e lo que nos deu fer, ſiau vos de part noſtra, e noga qui puga per be que noy ſia molt neceſſari, pero ſim fan deſpullar la gonella de paciencia, yous aſſegur als qui mal hauran conſellat, ells ne portaran penitencia tal que ſera caſtich a ells e exemple als altres. E ſi tal coſa ſe feya vendrien a la mia memoria mil maneres de morir, e la mort ſeria a mi menor triga que la pena de la mort: car yo ofeſa he apres tembre los homens ſtranys, perço com tinch laltra filla en ſtranya terra, e deguda coſa es a mi plorar, puix altre remey no tinch: e plorant deſmenueix e aleuja la ira, e de nit los meus ulls deſtillen doloroſes lagremes en loch de dormir. Dexem aqueſtes rahons, car no poria parlar ſino de dolor, tan embolicada mi veig: e perço, Capita virtuos, la tua caualleria es digna de altes laors: e yo ans daria a ma filla marit que fos conegut e animos
