culpa ſia tua. E no dich yo les coſes deſus dites perque hages dat a mi ſenyal de ſdeuenidora dolor, ni que yo ſia coneguda per nouella fama, mas tem totes aqueſtes coſes, car qui es aquell qui ha amat ſegurament? e caſcuna error comou egualment anſies. E tu fes per manera que deſtroexques a tos enemichs, mas no a ta ſpoſada, car mon delit en be o en mal ſes conuertit, e la tua perſona ſoſtendra tants dans ab tanta perdua de ta honor: mas daltra mes juſta ſcuſa per al quem has ofeſa los fats enuejoſos de la mia proſpera fortuna. E la ſperança de be e temor de mal me fa creure ades vna coſa ades altra, e la mia ma feta flaca per ſcriure jau en la mia falda.
I fos mort vixquera ab inclita fama quiti de criminoſa infamia, la qual mes malicioſa que vera li has poſat nom. E tant demanes guardo de la ſtrema dolor que tos mals te ſpera, lo qual no baſta lo preu de la mia triſta perſona, car la tua bellea te fa merexer encara deſamant, no tan ſolament es raho ſies amada, mas com a ſanƈta de oracio mereix la tua perſona eſſer adorada: ſols aqueſt penſament me forçara reſpondre a ta letra. Si creus les mies mans ſtiguen ſegures en lexer-
