cici de les armes, lo terme de mon ſcrit creya que de la gloria que de ma letra atenyeries te faria deſcobrir lo que per amor es raho tingues celat. E ſens dubte aconſeguiria terme ma atribulada vida, ſi amor aduocant la part mia nom fes clarament veure la tua letra eſſer merexedora de reſpoſta preſta, ſols per reſtaurar ta vida e fugir al mon. Vols quet diga, la mia penſa ſta ferma en la ſua deuocio: e no hages altre penſament de mi yo pogues amar altra ſino a tu. Recordam aquella darrera nit que tu e yo erem en lo lit, entrauen los raigs de la luna, e tu penſant fos lo dia deyes en manera de querella: O moguente a pietat los grans gemechs e doloroſos ſoſpirs de la meſquina de Stephania, e no vulles moſtrar tanta yra a la força del teu gran poder: dona loch a Stephania que repoſe hun poch ab Diafebus. E mes deyes: O quant me tendria yo per benauenturada ſi yo ſabes lart magica que es lalta ſciencia dels magichs en la qual han poder de fer tornar del dia nit: mas yo ſo content del delitos premi que virtut ab ſi porta, e de ço que la tua letra demana fas fi tement la tarda de mon ſcriure no metes en perill ta perſona.
