fa lo penſar. Entrau ſi voleu, car ja la trobareu veſtida ab ſon brial: gratas lo cap e pruen li los talons, puix lo temps ſe alegra, e dels noſtres deſigs alegre judici ſe demoſtra, per ſemblant nos alegram totes: e perçous vull rahonar del meu ſdeuenidor deſig, per que no ve ab vos lo meu Ypolit? car ab ulls de doloroſa penſa ſouint lo veig. Coſa es molt dura de penſar e dolch me dins mi matexa, perço que negun be preſent ſe deu per ſdeuenidor lexar, ne tanpoch pendre mal per ſdeuenidor be. Donzella, dix Tirant, yous prech per gentilea me vullau dir ab tota veritat ſi la ſenyora Emperadriu mala ſort la hauria dins portada o altra perſona de que yo maja a recelar? e perço vos deman conſell e ajuda, e no es neguna denegar lom dega. Yo a la ſenyoria voſtra, dix Plaerdemavida, no diria vna coſa per altra, car egual ſeria en los dos lo carrech, voſtra merce per venir e yo per dexar vos entrar: e yo be ſe que la Princeſa no vol que lamor que vos li portau ſia ſens algun merit, e perço com vos conech apetit gran de la coſa deſijada volriauſ hi poder ajudar, car qui deſija e no pot lo ſeu deſig complir ſta en pena, e neguna coſa no es mes laugera de perdre que aquella la qual ſperança mes auant no permet tornar. Lauors Tirant entra dins la cambra, e troba la Princeſa que tenia los ſeus daurats cabells enbolicats en la ma: e com ella lo veu li dix: Qui dret vos ha donat que entreu aci? e aqueſt carrech no es couinent ni es donat a tu de
