ſe leua e ana ſen ab la pinta que la Princeſa li dona. Com fon fora de la cambra penſant que ja fos en loch ſegur que per negu no ſeria viſt, veu venir al Emperador ab hun cambrer que venien dretament a la cambra de la Princeſa. Com Tirant los veu venir no les tingue totes vehent los venir per vna gran ſala. Tirant no hauent altre remey torna ſen cuytat a la cambra de la Princeſa, e dix li: Senyora, quin remey dareu en ma perſona que Lemperador ve? Ay triſta, dix la Princeſa, exim de hun mal e donam en altre pijor: yo beus ho deya, car vos veniu toſtemps a hores indiſpoſtes. Preſtament feu poſar a les donzelles dauant la Emperadriu, y ell ab ſuaus paſſos lo poſaren dins vn altra cambra, e poſaren li molts matalafs deſſus, perço que ſi Lemperador hi entras axi com feya moltes voltes que nol ves. Com Lemperador fon en la cambra troba a ſa filla ques volia ligar, ſtigue alli fins que fon ligada e Lemperadriu hague dites ſes ores, e les donzelles ſe foren totes abillades. La Emperadriu ſe poſa primera, e totes les altres la ſeguiren. Com foren a la porta de la cambra la Princeſa demana los ſeus guants, e dix: Yols he ſtojats en loch que neguna de voſaltres nou ſab. Ella torna entrar dins la cambra hon Tirant era, e feu li leuar la roba que damunt tenia: e ell dona hun gran ſalt e pres la Princeſa en los braços, e portaua la ballant per la cambra, e beſant la moltes vegades, e dix li: O quanta bellea ab tanta perfeccio james
