meu Imperi ſia, ſino a Rey o fill de aquell, e perço deſig ſaber don es, car dubtem fa que no ſen vaja per no correr maluolença ab aquells que ha meſos per terra. E mana a dues donzelles de ineſtimable bellea e molt ben abillades que de part de la Princeſa anaſſen al caualler, e quel pregaſſen de part ſua que lo ſeu nom volgues dir perque era molt deſijat. Reſpos lo Coneſtable: Si algun carrech ne reporte penſe la mageſtat ſua que les coſes de gran ſtima no ab poch carrech ſe lexen atenyer: mas perque no pareguen vanes les mies paraules yo ſo del Ultiponent podeu dir a la ſenyora Princeſa. Ab aqueſta reſpoſta les donzelles ſen tornaren e feren lur relacio. Al Coneſtable fo forçat de junyer ab Tirant: la hu ana deuers laltre, e lo Coneſtable poſas la lança en lo reſt, e porta la toſtemps alta. Com Tirant lo veu axi venir alça la ſua lança e nol volgue encontrar. E Tirant ab molta malenconia dix per que laltre li guardaua corteſia, ſiu feya perque era capita que nou fes gens per tal raho, ſino que junyis e fes tot lo que pogues fer, que gens per corteſia no ſen ſtigues. E lo araut qui ſemblants paraules li reporta les dix ab gran ultratge. Lo Coneſtable reſponent dix: Digau a aquell quius tramet a mi lo que yo he fet es per corteſia, mas que tinga be ſment a ſi mateix, car axi com he fet dels altres altre tal fare dell. E demana la mes groſſa lança que tenia. Com fon prop del encontre alça tambe la lança, e Tirant ab molta deſeſperacio lança la
