ſua lança en terra perço com nos era pogut venjar de la injuria dels Duchs. Preſtament prengueren de les regnes del cauall del Coneſtable los que Lemperador ho hauia manat per que no ſen anas: e alli vengueren los jutges, e ab molta de honor lo portaren al cadafal de la Sibilla, e aqui li leuaren lelm del cap. Totes aquelles deeſſes lo reberen ab alegria ineſtimable fent li la mes honor quels era poſſible. Com ſaberen que aquell era lo gran Coneſtable aſigueren lo en la cadira hon ſeya la ſauia Sibilla, y ella ab totes les altres lo ſeruiren de collacio, e de viandes, e de totes les coſes neceſſaries. La vna lo pentinaua, laltra li torcaua la ſuor de la cara: caſcuna de aqueſtes lo ſeruia en lo que podia. E axi com feren de aqueſt feren de tots los altres qui caualler derrocaua: e hauia deſtar en la dita cadira fins a tant que venia altre caualler qui millor ho fes que aquell qui en la cadira ſeya. Com Lemperador ſabe que aquell era lo Coneſtable pres molta conſolacio en ſi, e la Emperadriu e totes les dames que alli eren. Com Stephania veu la murmuracio de la gent, e tingue natural noticia que aquell era lo Coneſtable, tan gran fon lo delit de amor que pres en la ſua viſta, que lo cor li defalli e perde tot lo recort. Los metges que alli prop del Emperador ſtauen donaren preſtament remey a ſon mal: e perço dix be Ariſtotil, que axi ve gran dan a les donzelles per molta amor com per molta dolor. Apres demana lo Emperador a Stephania de que li era
