rada força e gran animo que en aquell cas Tirant moſtraua. Lemperador moſtraua tenir gran contentacio de veure hun tan ſingular fet de armes com aquell era. Com hague prop de tres hores durat, lo Emperador del cadafal deuallat puja a cauall, e poſas en la preſſa de la gent per departir los, perço com hauia viſt que ſi meſclaua fellonia, e ni hague molts de nafrats. Apres que tots los cauallers deſarmats foren, anaren al palau, e alli parlauen de ſemblant fet darmes axi ſingular, que deyen los ſtrangers james hauer viſta tan bella gent, axi ben abillats de caualls emparamentats ni darmes, e fon tenguda per feſta de gran ſingularitat. Lo Emperador ſe aſigue a taula, e feu que tots los cauallers qui armes hauien fetes ſe aturaſſen alli a menjar. Com foren a la fi del dinar digueren al Emperador com vna nau era arribada al port ſens arbre ne vela, tota cuberta de negre. E tal noua recitantper la gran ſala entraren quatre donzelles de ineſtimable bellea, encara que de dol anaſſen veſtides. Los lurs noms eren admirables: la vna lo ſeu nom era Honor, e lo ſeu geſt ho deuiſaua: la ſegona Caſtedat ſe nomenaua per los cauallers e dames qui de amar ſabien: la tercera perço com en flum Jorda era ſtada batejada, era nomenada Sperança: la quarta per heretatge li venia de eſſer nomenada Bellea. E plegades dauant Lemperador li feren molta gran reuerencia: e perque Sperança era lo cap delles feu principi a paraules de ſemblant ſtil:
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/392
Aparença