A tranſcendent celſitud de la mageſtat voſtra, ſenyor Emperador, venim a ſuplicar: com fortuna enemiga de tota alegria e repos ſe haia ocupades les virtuts de ſolicitament amar, tolent nos lo poder de noſtres deſigs complir, nos ha comdemnades en eternal exili, e ha trobades leys cruels enemigues de enamorada pietat, les quals ab grans penes defenen lo que natura liberalment nos atorga: car les coſes que en ſtrem ſon males en algun temps o james no poden eſſer bones. Com les leys de fortuna no poden eſſer fetes en perjuhi del gran poder de ma ſenyora, e dexant los ports de noſtre repoſat viure, ſtenguem les candides veles nauegant per la tempeſtuoſa mar de aduerſitats, de hon ſe poden recitar los naufrags de aquells qui en ella follament nauegants a doloroſa e miſerable fi peruenen: e arribades en lo port del teu gran triumpho ab deſig de trobar aquell famos Rey qui per lo mon ſe fa nomenar lo gran Artus, Rey de la angleſa ylla, ſi la excellencia tua ſabria ho hauria hoyt dir en quin loch trobar ſe pogues, com haia quatre anys paſſats que anam per la mar tenebroſa ab ſa carnal germana qui per ſon dret nom nomenar ſe fa Morgana: ab la noſtra nau plena de dolor ſom arriba-
