des en lo teu delitos port, e aqui ſtan les deuotes dones e donzelles del gran Artus, continuament plorant lurs dolors e penes reconten. No ſpera lo Emperador que mes parlas la agraciada donzella, car haguda plena noticia de la venguda de Morgana la ſauia germana del bon Rey Artus, leuas preſtament de taula, e ab tots los cauallers qui dins la cort ſua ſe trobaren feren la via del port hon la nau era, e entrats dins veren la ſenyora ſobre hun lit gitada tota veſtida de negre vellut, e tota la nau cuberta era de aquell mateix drap: e ſtauen en companyia de la adolorida ſenyora cent trenta donzelles de ineſtimable bellea, totes de edat de .xvj. en .xviij. anys, e ab afable acolliment fon rebut lo magnanim Emperador e tots los ſeus: e aſegut lo Emperador prop della en una real cadira feu principi a tal parlar:
Exa les lagremes triſtes, generoſa Reyna, que molt poch aprofiten per obtenir lo que vas cercant: e molt me alegre de la tua venguda per quet puga fer la honor que eres merexedora. Quatre donzelles de part tua me ſon vengudes requerint me los donas doƈtrina de aquell famos Rey dels angleſos ſi ſabia ni hauia hoyt dir res dell: e antiga auƈtoritat me fa fer teſtimoni del quey se.
