En poder meu es hun caualler de molt gran auctoritat no conegut, lo nom ſeu no he pogut ſaber, ab vna molt ſingular ſpaſa que te, la qual ha nom Scalibor, e ſegons lo parer meu deu eſſer de gran virtut, e te en companyia ſua hun caualler ancia quis fa nomenar Feſenſpietat. Com la reyna Morgana hohi dir tals paraules a lo Emperador, leuas preſtament del lit, e dona dels genolls en la dura terra, e ſuplical lin fes gracia de dexar loy veure. E lo Emperador dix que era content, alça la de terra, pres la per la ma, e tots enſemps anaren al imperial palau. Lo Emperador la poſa dins vna cambra hon ell ſtaua dins vna molt bella gabia ab les rexes totes dargent: e en aquell cas lo rey Artus tenia la ſpaſa recolzada ſobre los genolls e ſtaua molt mirant en ella ab lo cap molt baix, e tots mirauen a ell y ell no miraua a negu. Pero la reyna Morgana preſtament lo conegue e poſal en noues, e james volgue reſpondre: mas Feſenſpietat conegue molt be a ſa ſenyora, e ab cuytats paſſos ſe acoſta a les rexes, feu li gran reuerencia e beſa li la ma. E ſtant axi lo Rey Artus comença a fer principi a ſemblants paraules:
O ſtament real requir que indueixca los altres a virtut, perço com no es poch dificil que la
