Tirant dauant totes les dames, e veu que la Emperadriu e la Princeſa ab totes les altres tenien molt grans rialles, conegue que era burla que li hauyen ginyada. Pres al moro per los cabells e benignament lo prega ques gitas en terra, e aquell com a forçat ho hague a fer. Poſa li Tirant lo peu de la çabata brodada ſobre lo cap, e feu ſon ſolemne vot en ſtil de ſemblants paraules.
O fas vot a Deu e a la donzella de qui ſo, de no dormir en lit, ni veſtir camiſa fins a tant yo haja mort o apreſonat Rey o fill de Rey. Muda li lo peu ſobre la ma dreta, e dix: Tu queſt moro me has enuergonyit, mas no ſo ofes: dauant la mageſtat de la ſenyora Emperadriu has comes cas ciuil, mas yo fare que ſera criminal, encara que de la fortuna ſia ofes. Vench lo Vezcomte de Branches e poſa lo peu ſobre lo cors del moro, e feu principi a hun tal parlar.
Uig tu has abandonada la virtut de gentilea e com a catiu lo crim que has comes es ciuil,