Lo Emperador demana a Tirant de que ſtaua ab tan fort penſament, que axi loy hauien dit, e prech vos que mo vullau dir, que lo remey que yous dare ſera tal que la anima voſtra ne ſera aconſolada, e ſens vergonya neguna mo vullau preſtament dir. No tarda Tirant en ferli tal reſpoſta:
O ſeria coſa neguna en lo mon, Senyor, per fort que fos, que yo no manifeſtas a la majeſtat voſtra per la molta amor e voluntat que tinch de ſeruiruos, per be que ſia coſa de gran dolor yo vull obeir lo manament quem fa la alteſa voſtra, car yo viu a la ſereniſſima ſenyora Emperadriu e la excelſa Princeſa les dues la en taula poſades, e ſenti un fort e profunde ſuſpir que la ſenyora Emperadriu lança, penſi que ſuſpiraua per aquell que hauia parit: en aquell cars la mia anima de pietat ſenti dolor inextimable, fiu vot dins mi mateix perço com lo ſuſpir de la dita ſenyora no fon manifeſt a negu, axi volgui fer lo meu vot que no vingues a noticia de negu, de que catiuada ma honor e fama, deſije la venjança, e james la mia anima no haura repos fins a tant que la mia ma dreta ſangonoſa e cruel haja
