Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
lo Blanch.

fet morir aquells qui malament ſcamparen la ſanch de aquell glorios e ſtrenu caualler lo Princep fill uoſtre. Ab los hulls corrents viues lagrimes lo benigne ſenyor regracia a Tirant la molta amor que li moſtraua, e Tirant quel veu axi plorar mudali altres rahons de plaer perque la dolor li paſſas: e anant parlant de moltes coſes apleguaren a la ciutat de Pera qui diſtaua de la ciutat de Conſtantinoble .iij. milles, la qual ciutat era ornada de molt ſingular palau, de molt bells jardins e delitoſos, e de molts bells edificis: e era en ſtrem rica perque era port de mar e cap de mercaderia. Com ho hagueren be tot mirat, dix lo Emperador: Capita, yous vull dir aqueſta ciutat quant es antigua, car trobareu que aqueſta ciutat ha gran temps que fon hedificada e fon poblada de gentils qui eren gent ydolatre, e apres gran temps de la deſtruƈtio de Troya foren convertits a la ſanƈta fe catholica per un noble e valentiſſim caualler nomenat Conſtanti, e aqueſt fon mon aui, e lo pare de aqueſt fon elet Emperador de Roma, e era ſenyor de tota la Grecia e de moltes altres prouincies ſegons copioſament recita la ſua hiſtoria, car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per ſanƈt Silueſtre feu ſe chreſtia, e feu lo Papa, e donali tot lo imperi de Roma que fos de la Sgleſia, e ell tornaſen en Grecia, e fon Emperador de Grecia. Apres de aqueſt ſuccehi ſon fill Conſtanti qui fon mon aui, e per tots los regnes e terres del Imperi fon elet per Papa en