totes les ſues terres, e Emperador: e perço com tenia molta humanitat e era home molt benigne, moltes gents de ſtranyes terres ſe vengueren a poblar açi, e no cabien en aqueſta ciutat. Lauors mon aui hedifica la noſtra ciutat de molt nobles hedificis, e poſali nom Conſtantinoble, e de aqui auant fon nomenat Emperador de Conſtantinoble. Com foren partits de Pera, e tornats en Conſtantinoble, fon ja nit ſcura. Tirant puja ab lo Emperador a la cambra de la Emperadriu, e aqui parlaren de moltes coſes, e Tirant moſtraua la ſua cara molt alegra. Com li paregue hora pres licencia del Emperador e de les dames, e tornaſen a ſa poſada. Lo ſeguent dia la Princeſa paſſaua gran pena del que Tirant hauia dit, perço com la ſua anima no ſtaua prou repoſada per les paraules que li hauia hoides dir, ſi be lo Emperador los dix totes les rahons que eren paſſades entre ells. Al mati ſtant lo Emperador en miſſa ab totes les dames, Tirant entra per la ſgleſia, e feu ſa oracio: apres entra dins la cortina del Emperador, e dixli: Senyor, les galeres eſtan en orde per partir, e anar en Chipre per portar vitualles: ſi vol la majeſtat voſtre que parteixquen? Dix lo Emperador: Yo volria que foſſen ja cent milles dins mar. E Tirant ſen torna preſtament al port per ferles partir. Com la Princeſa veu que Tirant ſen anaua, crida a Diafebus, e pregual molt digues a Tirant de part ſua com fos dinat que vengues tantoſt, com ella tenia gran deſig de par-
