lar ab ell, e que apres dançarien. Com Tirant ho ſabe preſtament penſa lo que era, e feu comprar lo mes bell ſpill que pogueren trobar, e poſalſe en la manegua. Com li paregue hora anaren al palau, e trobaren al Emperador ab la filla a rahons. Com lo Emperador los veu venir mana que feſſen venir los miniſtres, e dauant ell dançaren per bon ſpay: e lo Emperador com hague vn poch mirat retragues en la ſua cambra. E la Princeſa ſe lexa de continent de dançar, e pres a Tirant per la ma, e aſiguerenſe en vna fineſtra, e la Princeſa comença a fer principi a vn tal parlar: Caualler virtuos, molta compaſſio tinch de vos del mal queus veig paſſar, perqueus prech quem vullau manifeſtar lo mal o lo be que la voſtra virtuoſa perſona ſent, car tal mal pora eſſer que yo per la amor voſtra ne pendre vna part, e ſi es be yo ſere molt aconſolada que tot ſia voſtre: axi feume gracia de preſtament voler mo dir. Senyora, dix Tirant, mal vull al mal com ve en temps de be, e molt pus mal com per ell pert lo be, e de tal mal yo non faria part a voſtra alteſa, que mes lo amaria tot per a mi que no ferne part a negu, e de ſemblants paraules no ſen deu mes parlar: parlem, ſenyora, de altres coſes que ſien de plaer e de alegria, e lexeu les de paſſio que turmenten la anima. Certament no es coſa neguna, dix la Princeſa, per cara que a mi fos, e vos la volgueſſeu ſaber, que yo de bon grat no laus digues, e vos a mi dir no mo voleu. Perqueus torn
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/61
Aparença