Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
70
Tirant

la celſitut voſtra com yo fas: ni applicar ſeruey a ſerueys, honor a honors, e delit a delits: e yo traure aço de la alteſa voſtra, ço es repos ſi repos en tribulacions pot eſſer dit: e ara conexera la celſitut voſtra quanta era la amor e voluntat que yo tenia de ſeruir la majeſtat voſtra, e puix lo meu cor ha tant fallit que es ſtat cauſador de tant agreujar la voſtra ſingular perſona e percaçar tant de mal per a mi, ab la mia ma plena de cruel venjança ans que lo ſol haja paſſat les columnes de Hercules yol partire en dues parts: la vna trametre a voſtra excellencia perque de aquell prengau complida venjança; laltra part trametre a la mare que .jx. meſos lo porta en lo ſeu ventre, perque de aquell prengua la darrera conſolacio. O dia excellent qui daras repos a la mia fatigada penſa, amagua la tua lum perço que breument ſia complit lo que tinch deliberat. Be ſabia yo que axi hauien a finir los meus triſts e adolorits darrers dies. E no ſap be la alteſa voſtra lo jorn que yo digui, preſent la ſenyora Emperadriu, qual mes valia morir be o morir mal? e per la majeſtat voſtra me fou reſpoſt mes valia morir be que no mal: be ſabia yo que ſi nous daua a ſentir part de la mia atribulada pena, vna nit me hagueren trobat mort en un raco de la cambra, e ſius ho manifeſtaua hauia de venir en lo que ara ſo: aqueſt ſera lo darrer any, mes, dia e hora que la alteſa voſtra viu me veura, e aqueſtes ſeran les darreres ſupplicacions que james fare a voſtra celſitut: