Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
71
lo Blanch.

aqueſtes ſeran les paraules quem hoireu parlar, que al menys en premi dels ſerueys que tenia en voluntat de fer a la majeſtat del ſenyor Emperador pare voſtre e a tot lo Imperi, car per contemplacio de la excellencia voſtra tenia deliberat de deſpendre tots los dies de la mia triſta vida en proſperar e augmentar la corona del Imperi grech, per yo eſſer cert que per vos hauia eſſer poſſehida, perque axi agenollat com ſtich altra gracia nous deman ſino que ab voſtres angeliques mans apres la mia mort me vullau veſtir la mortalla, e ſobre la mia tomba me façau ſcriure letres que pronuncien tal ſentencia: Açi jau Tirant lo Blanch qui mori per molt amar. E venintli quaſi los hulls en aygua e acompanyat de doloroſos ſuſpirs ſe leua dels peus de la Princeſa, e iſque de la cambra fahent la via de ſa poſada. Com la Princeſa veu que ab tan gran deſconort ſen era partit, moguda de molta amor e de ſtrema dolor los ſeus hulls deſtilaren viues lagrimes meſclades ab molts ſuſpirs e ſanglots que neguna de les ſues donzelles no la podien aconortar, lançant veus doloroſes e moſtrant ſes dobles e triſtes dolors, e dix: Veniu vos la mia feel donzella, vos quius ſentiu dolre de mon turment, que fare triſta de mi, que a mi par que nol dech veure james ſino mort? e axi mo ha dit ell, car lo ſeu cor es tan alt e de tanta noblea que preſtament ho poſara en execucio: donchs vos, la mia Stephania, vullau hauer merce de mi: anau cuytadament a Tirant, e preguaulo