morts en la batailla e negats e preſoners nos fallen .xj. milia. Dcc.xxij. homens. Parla lo Emperador e dix: Noſtre Capita, prechuos per reuerencia de noſtre ſenyor Deu e per amor mia, que doneu diligencia que dins .xv. o .xx. dies ſiau partit ab tota la gent per ſocorrer aquells miſerables, o de vitualles o de gent. O ſenyor, dix Tirant, e com pot dir voſtra Majeſtat ſemblant raho que tan lonch temps com ſon .xx. dies no hajam de partir, lo qual poria eſſer que los enemichs donaſſen combat a la ciutat, e perço com ſon molt poderoſos porien entrar la ciutat. Tirant torna demanar al embaxador que nombre de gents podien eſſer los enemichs. Reſpos lo embaxador: Per la fe mia los turchs ſon en gran nombre, e ſon molt abils en la guerra, e gent molt crudeliſſima e deſconexent, empero al parer de noſaltres e per dit de alguns preſoners ells ſon de .dccc. milia homens en ſus. E perço, ſenyor, ſeria yo de parer, dix Tirant, que fos feta vna crida real per tota la ciutat, que tots aquells qui han pres lo ſou e aquells qui pendre lo volran, que vajen a la caſa del imperi per rebre compliment de pagua, e dins .vj. dies tot hom ſia preſt per partir. Lo Emperador ho tingue a bona ſort, e fon li molt plaſent tot lo que Tirant hauia dit com lo veu ab animo ſforçat de caualler. Com la crida fon feta preſtament ne foren auiſats tots los grans ſenyors qui eren fora de la ciutat: e tots foren alli a la jornada ab los caualls repoſats. E los qui
