eren venguts de Cicilia eren en couinent punt. La fama e mala noua ana per la ciutat del perdiment que fet hauien, e moltes gents del poble axi homens com dones ſe ajuſtaren en la plaça del mercat, los vns plorauen lurs germans, los altres los fills, los altres los amichs e parents, los altres la deſtruccio del Imperi: com tota la major part del Imperi fos perduda, e tota la ſperança de Emperador e de tots los ſeus no era ſino en vn ſol Deu, perço com duptauen de venir en cruel fam e ſet, per lo enemich qui era viƈtorios, e lo cremament de la ciutat, recordant la captiuitat e ſeruitut miſerable. E digueren al Emperador dos barons del Imperi que trametes ſa filla Carmeſina en Ongria a ſa germana. Com Tirant hoy dir ſemblants paraules tota la ſua anima ſe altera, e torna la ſua cara ſemblant de perſona morta: e daço hagueren noticia totes les donzelles e encara lo Emperador, qui demana a Tirant quin mal tenia que axi li era mudada la color. Senyor, dix Tirant, hui tot lo dia tinch gran dolor de ventrell. Lo Emperador feu venir preſtament los metges perque li donaſſen alguna medecina que fos bona per al ſeu mal: e axi fon fet. Com lo Emperador veu que Tirant ſtaua ja be, dreça les noues a ſa filla Carmeſina, e dixli ſemblants paraules: Ma filla, queus par a vos de les coſes que los del conſell man dit de vos, que lo parer meu es que ſeria ben fet, perço que ſi la gent e lo Imperi ſe perdia que vos nous perdeſſeu. Reſpos a les paraules del pare la diſcreta ſenyora en tal manera:
