Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
81
lo Blanch.


CAPITOL CXVII.
La reſpoſta que la Princeſa feu al Emperador ſon pare.


O

Pare piados, per que voleu poſar aguayts a la mia vida e al voſtre repos, car be ſap la Majeſtat voſtra que los caſos afortuits de la fortuna qui han en ſi linatge de tots perills deuen eſſer remeſos a la diuina prouidencia: e per quant los voſtres dies benauenturats ja paſſats e los que ſon per a venir feneixquen benauenturadament ſens enuig ne alguna vexacio temeroſa, la alteſa voſtra no deu permetre yo ſia ſeparada de la voſtra viſta, car yo ſtime mes morir prop de la majeſtat voſtra hi en la mia propia patria, que ſi per exalçament de riqueſes yo viuia en ſtranya terra en doloroſa vida e fatigada de molts ſuſpirs. Com lo Emperador veu lo parlar de ſa filla acompanyat de tanta diſcrecio e amor, fon lo mes content home del mon, perço com dix que prop de ell volia morir. E venint la nit Tirant ben informat de tot pres dos homens de la ciutat qui ſabien molt be tota la terra e caminaren tota la nit, e lendema fins a mig jorn que arribaren en vna gran planicia qui era nomenada Vall bona. E tota aquella vall era plena de beſtiars, de grans e de pochs, com tot lo mes beſtiar tingueſſen alli per dupte dels enemichs: e Tirant feu pendre totes

vol. ii. 6