Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
5
lo Blanch.

ria mes enteſos e mes valents de mi, que vulla dexar aquells per hauer a mi, no es molt ben aconſellat. Tirant, dix lo Rey, yo be ſe que de bons cauallers ha per lo mon, e vos no deueu eſſer oblidat entre los altres: per ventura ſi la honor fos examinada de aquell entre los Emperadors e Reys e los cauallers enteſos, ſeria dat lo premi, honor e gloria a vos per lo millor caualler de tots: perqueus prech e us requir com a caualler, e per lo deute que deueu a caualleria, per lo jurament que fes aquell dia queus fon donat primer que a tots lo orde de la fraternitat de la Garrotera, que vos vullau ab molta amor e voluntat anar a ſeruir lo eſtat imperial, e us ho aconſell axi com ſim foſſeu propiament fill perque tinch coneguda voſtra noble condicio e gran abilitat, don ſen ſeguiran molts beneficis per la voſtra anada, que fareu ſtaluis tants pobles de la creſtiana fe de dura e greu captiuitat, e de aço ſereu premiat per la bondat diuina en aqueſt mon de excelſes honors, e en laltre de la eterna gloria. Donchs, caualler virtuos, puix les mies galeres ſtan preſtes e ben armades, e conduhides a tot lo que vos manareu e volreu ordonar, vos prech que la voſtra partida ſia molt breu. Puix voſtra ſenyoria mo mana e mo conſella, yo ſo content, dix Tirant, de anarhi. E lo Rey mana que totes les galeres foſſen fornides de totes les coſes neceſſaries. E los embaxadors del Emperador, com lo Rey los dix que Tirant era content de anar, fo-