ren los mes contents homens del mon, e regraciarenho molt al Rey. Los embaxadors decontinent que foren arribats en Cicilia hauien parada taula per aſoldejar gent: al baleſter donauen mig ducat lo dia, e al home darmes un ducat: e perque en Cicilia no hauia tanta gent, paſſaren en Roma e en Napols, e aqui trobaren molta gent que de bon grat prengueren ſou, e compraren molts caualls. Tirant no cura de res ſino de fer preparatori de armes, e compra cinch caxes grans de trompetes: de caualls lo Rey e Phelip lin donaren prou, e feren los recollir en les naus ab los altres. Tirant pres comiat del Rey, de la Reyna, de Phelip e de la Infanta, e recollida tota la gent donaren les veles al proſper vent, e nauegaren ab bon temps e la mar tranquilla, que un mati ſe trobaren dauant la ciutat de Conſtantinoble. Com lo Emperador ſabe que Tirant era vengut, en los dies de ſa vida no moſtra major alegria, e dix que al parer ſeu que ſon fill era reſuſcitat. Les .xj. galeres vengueren ab tants de ſons e dalegria, que tota la Ciutat fehien reſſonar. Lo poble, qui triſt ſtaua e adolorit, ſe alegra tot, quels paria que Deu los fos aparegut. Lo Emperador ſe poſa en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant ſabe que lo Emperador ſtaua en aquell loch en lo cadafal, feu traure dues banderes grans del Rey de Cicilia, e una de les ſues, e feu armar tres cauallers tots en blanch, ſens que no portauen ſobreueſtes, e caſcu tenia una ban-
