Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
89
lo Blanch.

de la fidelitat a tots los meus duchs, comtes e marqueſos, a tots en general, e a caſcu per ſi, queus amen, honren, obeixquen, eus guarden axi com a la mia propia perſona: e donareu aqueſtes letres al Duch de Macedonia e al meu Coneſtable, e les altres a qui van. Les darreres paraules del Emperador foren principi a Tirant en fer ſemblant reſpoſta: La ferma ſperança que yo tinch en Deu tot poderos que james permet que negu ſia vençut qui a la ſua altiſſima majeſtat recorre, me aſſegura la viƈtoria, perque ſempre la alteſa voſtra ſtigue ab ferma confiança que, ajuda de Deu, de tots voſtres enemichs ſereu vencedor: donant del genoll en la dura terra beſa la ma al Emperador prenent ſon comiat. E ſemblant feu a la Emperadriu e a la excelſa Princeſa, la qual james volgue conſentir que li beſas la ma. E axi com ell fon de peus per abraçar les donzelles, lo Emperador li dona vn ſach ab .xxx. milia ducats, e Tirant nol volia pendre, ſino que dix: Senyor, no ma dat prou la majeſtat voſtra darmes e caualls, joyes, ſocorriment e altres coſes que es maſſa gracia per a mi? Dix la Princeſa: Puix a mon ſenyor lo Emperador plau, forçat es que axi ſe ha de fer. Pres comiat Tirant de totes les dames e de tots los que alli eren. Com foren baix al caualcador dix Ricart: No ſeria bo, puix lo Emperador ſta a la fineſtra, e totes les dames ſon exides per mirar nos, que caualcaſſem los caualls encubertats, ab los bacinets al cap, puix tenim