pennachos grans e bells, e feſſem açi vn fet darmes ab les lançes, apres ab les eſpaſes, no fent nos dan negu? Molt me plaura, dix Tirant, ques faça. Caſcu caualca en ſon cauall encubertat en mig de la plaça, e poſarenſe los bacinets al cap: e aquells caualls eren ſicilians e molt leugers, ab les lances corregueren vna ſtona: deixades les lances tiraren les ſpaſes e anaren los vns contra los altres, e fehien entrades e exides donant ſe de grans colps ab les eſpaſes de pla. A la fi unirenſe los dos cauallers contra Tirant, e lauors los fehia molt bell veure les entrades e exides que ells fehien. Com ſe foren axi vn poch combatuts feren gran reuerencia al Emperador, apres a les dames, e tiraren ſon cami. E totes les dames ſenyauen los cauallers e ſupplicauen a noſtre ſenyor Deu los donas viƈtoria contra ſos enemichs. No penſeu que los angelicals hulls de la Princeſa perdeſſen james de viſta a Tirant fins que fon fora de la ciutat: lauors ſe conuerti la viſta en amoroſes lagrimes: e totes les altres donzelles li fehien companyia. E lo Emperador ſe lexa dir que per la ſua fe grans dies eren paſſats que no hauia haguda major conſolacio ni plaer que en veure combatre axi aquells tres cauallers. E a mi par verdaderament que Tirant deu eſſer valentiſſim capita e virtuos caualler. Com los cauallers foren fora de la ciutat donaren los caualls als patges, e caualcaren altres rocins: e en poca de hora apleguaren ab la gent darmes, e los cauallers reſtaren
