preſtament caualcaua: e axi anaua per tot lo camp fent armar tota la gent. Com venia lalba tots eren en punt per partir. Aqueſta pratica ſeruaren fins que foren a legua e mija prop dels enemichs en vna ciutat que ha nom Pelidas, e tots dies ſtauen per darſe als turchs vehent lo gran poder que portauen. Com ells ſaberen que ſocors de gent darmes venia, foren molt contents, e obriren les portes de la ciutat. Lo Capita no volgue entraſſen de dia perque no foſſen viſts, empero tan ſecretament nou feren que ells foren ſentits. E fon primerament auiſat lo gran Turch com en la ciutat de Pelidas era entrada gent darmes, pero que no podia ſaber quanta era: de continent lo gran Turch ho ana a dir al Solda. E aquell dix: Com podeu voſaltres penſar que gent darmes hi ſia venguda, car ſabem que aquell ques nomena Emperador te molt poca gent, ſino aquells triſts e dolents que laltre dia vengueren, e no ſon res ni ſolament ſe deuria paſſar per la memoria? ſeran de aqueſt del Duch de Macedonia, de aquells qui fugiren: e no fugien com a enemichs vençuts, mas axi com a ſeruos fugitius. E noſaltres tenim e hauem conquiſtat de les .x. parts del Imperi les .ix. e mija: nons reſta altra coſa ſino hauer pres lo Duch de Macedonia, a caminar aqueſtes .xxv. legues quey ha fins a la ciutat de Conſtantinoble, e pendre per la barba aquell vell Emperador, e condemnarlo a perpetual preſo, e a ſa filla Carmeſina que ſia cambrera major de la
