Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
93
lo Blanch.

noſtra cambra, e la Emperadriu ſera cuynera de tota la oſt. E preſtament fare fer vna ymatge tota de or a ſemblança mia, e ferla he poſar en mig del mercat de la ciutat. Dix lo gran Turch: Senyor, tot lo que dieu ſe poria be fer, empero bo ſeria donar recapte en aço queus he dit, car no deu hom tenir les coſes en menyſpreu, axi com feu lo Rey de Troya, que per ſa gran culpa ſe perde ell hi tots los ſeus per tenir les coſes en compte de no res. E lig ſe de molts glorioſos princeps que ſon ſtats perduts per ſemblant raho, volent conquiſtar dignitat real la perderen, e la ſua apres. Ara, dix lo Solda, puix axi es, feuſe venir vn caualler de aquells que tenien carrech del camp, e dixli a vn de part: Mira aquell gran couart del Turch, lo qual es tot ple de vergonyoſa temor, diu nom ſe quines oradures, e crech que es vn ſomni que ha fet: per contentarlo tramet vn home qui guardege deuers lo cami de la ciutat de Pelidas. E axi com lo Solda dehia quey trametes vn home, ell ni trames .iiij. que miraſſen be deuers la ciutat de Pelidas ſi porien hauer ſentiment quina gent hi hauia venguda. Lendema que Tirant ſe fon mes en la ciutat de Pelidas, de mati ana de caſa en caſa preguant a tota la gent que tot hom ferras ſos caualls e adobaſſen les ſelles: e com aço fon fet pres vn home ab ſi, lo qual ſabia molt be aquella terra, e caualcaren, e tan ſecretament com pogueren per lochs apartats anaren prop lo camp: e de vn toçal veren la vila e lo camp, e vehien