Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
89
lo Blanch.

pos en ſemblant forma: Embaxador, direu a la mageſtat del ſenyor Rey, que yo fora molt content que pogues ſeruir la exellencia ſua: empero no puch lexar lo vot que tinch fet de ſeruir a Deu: de la Comteſſa yo ſo molt content que ella ſatiſfaça per la ſua honor e la mia. La virtuoſa Comteſſa ſtimara mes reſtar per ſeruir ſon marit, que no veure les feſtes: mas com veu la voluntat del Comte ſon marit, e la juſta raho que en tal neceſſitat no deuia fallir al Rey, dix que era contenta. Lo Comte hermita pres comiat de tots, ab infinides lagrimes fon fet lur departiment, e anaſſen al seu hermitatge, hon ſtigue ab gran repos per lonch temps. E caſcun dia apres que hauia dites ſes hores, venia ſen dauall aquell bell arbre, per veure les beſties qui venien a beure a la lucida font.


CAPITOL XXVIII.
Com lo rey de Anglaterra ſe caſa ab la filla del rey de França: e en les bodes foren fetes molts grans feſtes.


A

Flaquint de jorn en jorn, e dexantſe anar los animos ocioſos dels cauallers angleſos, molts dies eren paſſats que en pau, tranquilitat e repos folgat hauien. Lo virtuos rey de Anglaterra, perque a total oci e languiment nos ſoſtmeteſſen, delibera, puix hauia contraƈtat matrimoni, de fer