teſſa, que al Comte fon forçat de hobeyr los ſeus prechs. Com la Comteſſa veu que de tot ſe hauia de fer, no volgue que en aquella hermita aturaſſen hon ſolia ſtar: mas elegi un altre loch lo qual era molt delitos, de gran ſpeſſura darbres, hon hauia una molt bella lucida font que ſobre le verts florides erbes ab ſuau remor corria, e en mig de aquella delitoſa praderia un pi de ſingular bellea. E caſcun dia en aquella lucida font venien a beure totes les beſties ſaluatges de tota aquella ſilua, que era un gran delit de veure les. Com la hermita fon acabada de fer, e fon fornida de totes les coſes neceſſaries a la humana vida: e lo Comte e la Comteſſa hagueren donat orde en lo regiment de la ciutat e de tot lo comtat, e hagueren collocades les dones e donzelles de lur caſa, e volien partir per anar al hermitatge, arriba lo comte de Notarbalam, qui venia embaxador per lo Rey al Comte e a la Comteſſa ab letra de crehença. Lembaxador pregua molt al Comte e a la Comteſſa de part del Rey, que li volgueſſen fer tanta gracia que los dos volgueſſen anar a la ciutat de Londres, per ço com ell hauia contraƈtat matrimoni ab la filla del rey de França. Almenys ſi ell no podia anar, que la Comteſſa no li fallis: perque era de gran neceſſitat perque ella rebes la Reyna, e li moſtras la pratiqua e coſtum de Anglaterra: e perque era dona de gran linatge e de gran diſcrecio, lo Rey li volia fer aqueſta honor, per lo ſeu molt merexer. Lo Comte hermita reſ-
