per ço, mon fill, te prech, tan carament com puch ni ſe, contra ton Rey no vuller venir. E axi loy promes lo fill de complir tot lo que li manaua. Lo Comte hermita feu molt be abillar a ſon fill, e a tots los qui ab ell anauen, de joyes e robes e bones caualcadures de caualls e aquanees. E pres ſon comiat axi del pare com de la mare, e no parti de alli fins que ſabe que lo Rey volia partir. Com lo Rey fon al portal de la ciutat, demana lo fill del Comte hermita, e james ſe volgue partir del portal fins que fon vengut: e alli a la porta lo feu coneſtable major de tota Anglaterra. Lo Rey parti, e feu la via de la ciutat de Londres. Com la Comteſſa ſabe que lo Rey era partit, pregua al Comte que tornaſſen a la ciutat, e lo Comte fon content, e aqui ſtigueren per ſpay de .v. meſos: en la fi de aquells, lo Comte pregua molt a la Comteſſa que no ſen enujas, que a ell era forçat que hauia de complir lo vot que tenia fet de ſeruir Deu en vida hermitana. Dix la Comteſſa: Senyor, lo meu ſperit molts dies ha ſtat alterat hauent ſentiment de la mia dolor, car no ignoraua la mia adolorida anima, que pijor hauia de eſſer la recruada que no la malaltia. Almenys voſtra merce façam gracia que vaja ab vos, perque pugua ſeruir la voſtra virtuoſa perſona: e farem una hermita ab dos apartaments, ab una ſglesia que haura en mig: e no vull que ab mi ſtiguen ſino dues dones ancianes, e un preuere quens digua miſſa. Tantes rahons dix la Com-
