Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
86
Tirant

que ſen anas ab lo Rey, e quel ſeruis de tot ſon poder: e que ſi debats o queſtions venien en lo regne, en negun cas del mon no vengues contra ſon Rey e ſenyor, per molts mals e dans quet fes. E dich te verdaderament, que la major infamia quel caualler pot hauer en aqueſt mon, ſi es com ve contra ſon ſenyor natural. Poſat cas quel Rey te leuas tots los bens que tens, ne pories hauer, no vulles venir contra la mageſtat ſua: car axi com los leua, los por tornar. Hages aqueſta doƈtrima de mi: per moltes injuries quel Rey te faça, axi darte de ma o de baſto o ſpaſa o qual ſe vulla altra coſa, que vergonya not pot fer: bet poria fer dan en ta perſona, mas no vergonya, per ço com es ton Rey e ſenyor natural. Yo viu ſtant en la cort del Emperador un Duch vaſſall de la ſenyoria del Imperi, un dia de Nadal, exint Lemperador de miſſa ab infinida gent de duchs, comtes e marqueſos e molt nobla caualleria: Lemperador anaua un poch enujat de un Bisbe qui la miſſa dita hauia, e dix algunes paraules dell. E lo duch, per quant era parent e amich del Biſbe, volgue ſatiſfer en les paraules que Lemperador dites hauia. Lemperador en aquell cas, no tingue prou paciencia, alça la ma e dona li un gran bufet. Dix lo Duch: Senyor, aço e molt mes pot fer la mageſtat voſtra, per ço com ſo voſtre ſubdit hi haure paciencia: e ſi negun altre Rey o Emperador en lo menor cabell del meu cap, contra ma voluntat me tocas, yol ne fera penedir. E