Deu, qui eſt ſobirana bondat, qui m' has fet venir en part tal, que haja poguda aconſeguir vera noticia del orde de caualleria: lo qual longuament he ſeruit ignorant la ſua gran nobleſa, e la honor e magnificencia en que ſon poſats aquells qui lealment lo ſeruexen. E ara ha molt mes aumentat en mi lo deſig e volentat de eſſer caualler, que ans no tenia. Amar ſe deu la tua perſona, ſegons lo meu parer, dix lermita, per les virtuts que de tu tinch conegudes: e per ço conech tu eſſer digne de rebre lorde de caualleria. E no penſes tu que en aqueſt temps foſſen fets cauallers tots aquells quin volien eſſer, ans hi foren triats homens forts e ab molta virtut, homens leals e piadoſos, perque foſſen ſcut e defenſa de les gents ſimples, que negu nols fes ſobres: e per tal coue al caualler ſia mes animos e mes valent que tot altre, perque pugua perſeguir los mals, no hauent dupte dels perills quels ne pugua ſdeuenir: e daltra part deu eſſer afable e gracios en totes coſes, e comunicable a totes gents de qual ſe vulla condicio que ſien: perque gran treball e fatiga es eſſer caualler. Donchs ſenyor, dix Tirant: major força e poder deu hauer lo caualler que nengu altre? No pas, dix lermita, ans ni ha tant poderoſos com ells: empero caualler deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen. Per ma fe, dix Tirant, molt deſige ſaber que es lo que pertany a caualler, e no a altre home? Bon fill, dix lermita, yo vull que ſapies que axi apar-
