tat com ſtich, caſcun dia redueſch a la mia memoria los exellents aƈtes dignes de glorioſa recordacio, qui ſon en aquell benauenturat orde de caualleria. Lo caualler fonch fet en lo principi, per mantenir lealtat e dretura ſobre totes coſes: e no penſes que lo caualler ſia de mes alt linatge exit que los altres, com tots naturalment ſiam exits dun pare e duna mare.
Rimerament fon fet caueller per mantenir e defendre la ſanƈta mare Sgleſia, dix lermita, e no deu retre mal per mal: ans deu eſſer humil, e perdonar liberalment an aquells qui lauran dampnificat, puix vingueren a ſa merçe: perque lo caualler es tengut defendre la Sgleſia, car altrament ſeria perduda e tornaria a no res. E en lo principi del mon, ſegons ſe lig en la ſanƈta Scriptura, que no era home qui tingues tant atreuiment de caualcar en cauall, fins que foren fets cauallers per ſubjugar les males gents, e foren trobades les armes: puix foren armats, ſe tingueren per ſegurs de tots aquells qui contraſtar los volien. E per ço, mon fill, te dire les armes axi ofenſiues com defenſiues que ſignifiquen, e la valor de aquelles. Lo caualler qui les armes porta, no li foren dades ſens cauſa, e ſon de molt gran
