Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/152

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
138
Tirant

era molt blanca e clara, e daua en un ſafareig qui era fet de calcedonies. E en mig de aqueſtes quatre ſtancies, ſtaua un nan molt diforme a natura, e tenia la una ma al cap e laltra al ventre, e exiali per lo melich un raig de vi vermell molt fi e ſpecial, e daua en un ſafareig qui era fet de porfi: lo dit nan era lo mig dor e mig dacer, e moſtraues cobert de mig manto: e ſtaua en mig del pati de les quatre ſtancies, e no podia entrar negu dins la roca que nol ves: e caſcu podia pendre libertament de tot lo quey hauia. E un poch mes amunt del nan ſtaua un home tot dargent, moſtrauas eſſer vell ab la barba molt blancha, era molt geperut, ab un baſto en la ma, e en la gran gepa que tenia ſtaua carregat de pa molt bell e blanch, que tot hom ne podia pendre. E totes aqueſtes coſes, ſenyor, no penſe voſtra ſenyoria ſien fetes per encantament ni per art de nigromancia, ſino artificialment. E nos troba dia, tant com eſtes feſtes han durat, que de totes les coſes que dites vos he no fos mes abundanment lo darrer dia que lo primer: e ſeus ben dir que aqueſt bo de panicer no ſtaua james que no tingues prop de ſi paſſats .xxx. milia pans, que ſtaua molt abundos. Les taules ja mes ſe deſparauen ſino per mudar toualles netes: e caſcun dia hauien viandes en gran abundancia: e en caſcun apartament hauia ſon bell tinell parat continuament ab molt bella vexella dargent: que tots quants eren menjauen e beuien en argent. Senyor, ja mes acabaria