Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
139
lo Blanch.

de recitar a la ſenyoria voſtra les grans magnificencies que ſon ſtades fetes en aqueſtes feſtes: car caſcun ſtat menjaua per ſi, e tots eren molt ben ſeruits de molta volateria de diuerſes natures, de potatges molt ſingulars, de vins de quantes natures ſe poden nomenar, de confits en molt gran abundancia de totes coſes, que tots los ſtrangers ne ſtauen admirats. En les ſpatles de la roca hauia un jardi molt ben arborat, hon lo Rey molt ſouint entraua per deport perque era molt delitos: e en aqueſt ort hauia una porta que entraua en un gran parch, hon hi hauia diuerſes natures de animals ſaluatges, ço es, onços, ceruos, cabirols, porchs ſaluatges, e de totes altres beſties de mont que lo Rey hi hauia fetes poſar per ſon delit, perque prenia molt gran delit de veureles: e teniay moltes tendes parades que paria fos un real. Aquell dia, ſenyor, tot fon de feſtes: e lo dia ſeguent que era diuendres, de mati apres la miſſa e lo offici, anam a la ribera ab moltes barques totes cubertes de drap de ſeda, e de brocat, e de draps de raç, caſcun ſtat ab la diuiſa: e anam per lo riu ſolaçant e peixcant e prenent plaer ab moltes trompetes, clarins e tamborinos. Apres que lo Rey e tots foren dinats, vench lo munter major ab tota la munteria, e tots anam ab lo Rey a caçar. Gran plaer pres lo hermita en les feſtes per Tirant recitades, e ab cara afable pronuncia ſemblants paraules.