preſtament a la cambra de la Reyna, agenollas dauant ella e beſa li moltes veguades les mans, ſupplicantla li recaptas gracia ab lo ſenyor Rey li dexas fer armes. Com la Reyna veu la molta voluntat del Coneſtable, dix li: que era contenta de preguar per ell. No tarda molt que lo Rey vingue a veure la Reyna. E ella molt gracioſament lo ſupplica que volgues donar licencia al gran Coneſtable que pogues fer armes a tota ſa voluntat. Com, Senyora, dix lo Rey, voleu vos que un fadri que ſcaſſament ſe ſap cenyir la ſpaſa que entre en camp clos? ell vos na ſuplicat e vos, per amor de ſa mare que tant val, li deurieu eſſer contraria, e vos preguau per ſon mal: yo per res noy daria loch, car lo ſeu virtuos pare ha fet tant per mi, e per la corona de Anglaterra, que yo no baſtaria ja mes a ſatiſfer loy: e ſi prenia algun dan en ſa perſona you ſtimaria mes tenir: en lo gran perill que en les armes es, ſeria coſa poch dificil de rebre algun dan e deſonor. Com la Reyna veu la molta amor que lo Rey moſtraua tenir al Coneſtable, nol volgue mes enujar, e mes lo en altres rahons. Com la Reyna ſen torna a ſon apartament, lo Coneſtable li fon dauant, e la Reyna li dix tot lo que lo Rey li hauia dit, e que les ſues ſupplicacions en aqueſt temps no podien eſſer admeſes. Lo Coneſtable ſtigue molt congoxat, e vench al meu aleujament, e tornam molt a preguar que yol conſellas com poria tornar a combatre altre caualler. E digui li
