tot mon parer, que puix hauia mort un caualler, lo millor dels .xxvj., no volgues enujar la mageſtat del ſenyor Rey, puix tanta honor hauia obtenguda. Si Deu vos proſpere e us lexe complir lo voſtre bon deſig, dix lermita: queix Conesſtable que dieu, tenia pare ni mare, ni afixos parents? Si be, dix Tirant, alli era la Comteſſa ſa mare, la qual es de las majors de la cort e noy ha neguna que major ſenyoria tingua: car de continent que la Reyna fon venguda, lo Rey ab tot ſon conſell ordena e volgue que la comteſſa de Varoych la tingues en cuſtodia e totes les ſues donzelles: de ſon pare no curi de demanar ne, per quant la mia penſa ſtaua mes ocupada en les armes que no en demanar dels linatges: e mes avant non haguera ſabut ſino per cauſa que la Comteſſa ſa mare trames per mi, e quant fui dauant ella, demanam ſi tenia muller ni fill. Digui li: Senyora, per que mo demana voſtra ſenyoria? Yo us ho dire, dix la Comteſſa: ſi fill teniu, amar lo deueu, e ſi muller teniu, deueu la guardar de enuig e congoxa: car fort coſa es a la dona donor no tenir ſino un fill, e aquell poſar en tan gran perill. E ab paraules molt agraciades me dix per que hauia preſtat lo meu cauall e les armes a un fadri de tan poca edat, lo qual era orfe de pare e de mare, ſi be era alli, car la ſua anima ſtaua molt alterada, que ſi per mala ſort axi com ſon fill hauia mort aquell famos caualler, que laltre hagues mort a ſon fill, no li reſtara ſino
