que la terra ſobris e que la ſomis: preguam ab gran affabilitat que puix la diuina Prouidencia hauia volgut dar vida a ſon fill, que yo no volgues eſſer cauſa de la ſua mort e de la ſua deſolacio, que altre be no tenia en aqueſt mon. E yo li prometi, a fe de caualler, de ja mes fer coſa que a dan pogues venir a ſon fill, ſino per fer li tota aquella honor que a mi fos poſſible: e vaig la ſupplicar quem fes gracia dir me ſon marit ſi era mort de malaltia o en batailla. E la virtuoſa ſenyora reſpos me ab paraules afables no alçant los ulls de terra, e dix: Caualler virtuos, yo ſo viuda de marit viu, per mos peccats e per ma deſauentura: marit he tengut en lo temps de mon jouent, qui per lo mon era per ſes virtuts molt conegut, nomenat lo comte Guillem de Varoych, e Rey ſe poguera eſſer intitulat ſi hagues volgut: e puix viu ſa bona voluntat no curi de pus. Diguau me, dix lo hermita, puix tant me haueu dit de aqueix Coneſtable: qui es ſtat aquell qui ha guanyat lo premi e honor del camp? Certament, ſenyor, dix Tirant, hom no pot ben judicar una tal fahena, per ço com hi ſon venguts tan grans ſenyors, e los demes han fet armes molt honoroſes: e ſabuda coſa es, com los grans ſenyors ſeſforçen a fer armes, ans donen la honor a aquells, encara que nou faſſen del tot be, que no fan a un pobre gentilom quiu fara molt millor. Tot aço ſe pot ben fer, dix lo hermita: mas per ço com en aqueſt regne es en praƈtica que com ſe fan emperials
