ſenyor Rey qui us ha dat primer que a negu lorde de caualleria, e mudar pratiques e leys en ſa cort, no poſeu dupte negu, vos cahieu en cars de blaſme entre los bons cauallers: e per ço feu com a bon caualler e moſtrau toſtemps a les gents animo ſforçat de caualler, e ſi ſcriptura de la mia ma vos volreu, yo la us dare del conſell que us he dat: anau preſtament a la batalla e no us faça temor la mort. Molt ſtich aconſolat de be a fer, dix Tirant, del conſell que dat maueu, per ço com me dieu que no puch eſſer repres per lo ſenyor Rey, dels jutges, ni dels cauallers: ara vull vos molt preguar, Hieruſalem, per lo offici que teniu, de eſſer jutge de noſtra batalla del ſenyor de les Viles ermes e de mi, e tot paſſe per la voſtra ma, per ço que façau ver teſtimoni de tot lo que paſſara entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran. Dix Hieruſalem: Yo de concordar vos ſere molt content: empero yo no poria eſſer jutge de voſaltres ſegons requir lo offici noſtre, e dir vos he per que: car negun caualler, rey darmes, heraut o porſauant que done conſell, no pot eſſer jutge, car gentilea poria eſſer difraudada: ni mon ſenyor lo rey de Anglaterra ſi es jutge de una batalla, per eſſer ſenyor de tots, en ſon conſell no deu dir paraules fauorables de negu: e ſiu feya poria eſſer dit injuſt jutge, e tal batalla no deuria hauer loch, e poſat cas lo hu fos vençut, dauant lo Emperador ab teſtimonis dignes de fe ſe poria retraƈtar tal batalla: empero perque no perdau vos o ell lo
